La societat Torre de Collserola, SA és una empresa mercantil constituïda l'any 1987. El seu objecte social és la construcció i explotació del Complex de Telecomunicacions de Torre de Collserola.
L'Ajuntament de Barcelona va atorgar a la societat Torre de Collserola, SA la concessió d'ús dels terrenys situats al Turó de la Vilana (Serra de Collserola) durant un període de 50 anys. El Complex de Telecomunicacions de Torre de Collserola va entrar en servei el 27 de juny de 1992.
La societat Torre de Collserola, SA va ser la promotora del projecte i n’és l'actual propietària.
La seva activitat principal és l'arrendament d'espais per a empreses de telecomunicacions, oferint serveis d'infraestructura a usuaris que requereixin per a l'explotació dels seus sistemes de telecomunicacions un emplaçament en altura per a la recepció i transmissió de senyals radioelèctrics.
L'Autoritat Municipal de Barcelona, amb el criteri de dotar la ciutat d'una infraestructura que aglutinés els serveis de telecomunicacions dispersos a l'àrea metropolitana i cobrir les necessitats de la XXV Olimpíada de Barcelona 92, va impulsar el projecte de construcció d'un gran complex de telecomunicacions que fos alhora una icona per a la ciutat.
El condicionat de l'entitat local d'autoritzar una única torre de telecomunicacions a Collserola va portar a desenvolupar un projecte conjunt entre Telefónica i TVE. Aquestes dues companyies, en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, van definir els paràmetres bàsics del projecte. Una altra de les condicions de l'administració local va ser que la infraestructura disposés d'un mirador públic.
El novembre de 1987, un cop definit el projecte bàsic, es va constituir la societat Torre de Collserola, SA i es va convocar un CONCURS D'IDEES entre projectistes de renom internacional per seleccionar el projecte a desenvolupar. El març de 1988 es van presentar quatre projectes amb un molt alt nivell de qualitat i amb solucions molt diverses, des d'un concepte més clàssic quant a torres fins a solucions estructuralment molt innovadores.
Finalment es va declarar guanyadora la proposta de l'arquitecte Norman Foster, que prioritzava els criteris d'adaptació al paisatge, menor impacte d'afectació, esveltesa i innovació. Es tractava d'una idea de torre tibada amb plataformes de gran volada. La idea de Foster incorporava un càlcul estructural avançat gràcies a la col·laboració de la societat d’enginyeria Ove Arup.
Ateses les possibilitats que oferia el projecte guanyador es va desenvolupar una nova disposició dels criteris de disseny i es va configurar una Comissió Tècnica de la Societat, integrada per representants dels socis, que es va reunir periòdicament amb els membres de l'Equip de Disseny, integrat pels Directors del Projecte Arquitectònic i Estructural (Foster i Arup).
El Projecte Bàsic que es va presentar per a la preceptiva Llicència d'Obres el febrer de 1989 era ja el resultat d'un treball en comú d'usuaris, dissenyadors i constructors que, segons el Norman Foster mateix, estava simbòlicament representat als tres braços radials que serveixen de suport a cada plataforma.
L'arquitecte Norman Foster la va definir com “Un nou símbol per a la ciutat, una torre constant al seu lloc i alhora canviant segons el moment i la perspectiva.”
1987
1988
Concurs de projectes per al disseny de la Torre. Adjudicació a la proposta de l'arquitecte britànic Norman Foster, conjuntament amb la societat d’enginyeria OVE ARUP.
1989
1990
1991
1992
1993
1994
